Ensalada russa

La de sempre

 

  

Si doneu una volta pels blogs de cuina que hi ha us adonareu de la quantitat de gent que fa grans receptes, excel·lents innovacions i presentacions d'avantguarda. Jo vull recordar-vos que aquest és un blog on, per sobre de tot, es pretén mostrar com fer les receptes tradicionals de la cuina de sempre. I l'amanida russa és tot un clàssic en la nostra dieta. No és un plat autòcton... però sí un plat que té el seu lloc reservat en la cuina catalana i espanyola. És una d'aquelles receptes, com la paella, que la fan diferent a tot arreu, oi que sí? Jo moltes vegades no la demano perquè no sé quina sorpresa em té reservada. De vegades et posen espàrrecs blancs, d'altres, ou filat, d'altres olives negres, croquetes, pernil dolç i xoriço... fins i tot patates fregides! I no acabaríem mai d'afegir complements estrambòtics. Penso que l'amanida russa és un plat una mica maltractat per tota la restauració en general. Quina és la idiosincràsia de l'ensaladilla? Doncs que en els bars, on la serveixen habitualment, no fa gust de res, perquè utilitzen els ingredients més barats i les maioneses industrials més econòmiques. I és clar, si vas a un bon restaurant, difícilment trobaràs l'ensaladilla russa a la carta. És com si no tingués categoria. Total, que només la menges bona a casa teva, la que fa la teva mare, la teva àvia o la teva tieta. Però és que a més a més, resulta que a totes les famílies es fa lleugerament diferent. De fet, tinc comprovat que no hi ha dues famílies que la facin igual, igual. Jo us explicaré la que he fet sempre, que és la que conec. Vaja, que no té més misteri que bons productes frescos i un bon interès en la seva elaboració. Sí que us puc dir que els que l'han tastat diuen que és molt saborosa. A veure què us sembla.


 

  

INGREDIENTS

 

 

  

Verdures (patata blanca, pastanaga, mongeta tendra, pèsols frescos)

  

Maionesa casolana

  

2 ous durs

  

1 pebrot vermell

  

2 llaunes petites de tonyina en conserva (en oli)

  

Olives farcides d'anxova

  

Anxoves (de l'Escala o del nord)

  

Pebre vermell dolç

  

Pebre negre

  

Oli d'oliva

  

Sal

  

  

VARIANTS

 

 

Hi podeu afegir mitja ceba dolça

Es pot afegir blat de moro

ELABORACIÓ

  

Jo he comprat un quilo de pèsols frescos. Semblen molts, però un cop pelats no són tant.

Aquí els tenim pelats (gràcies a l'ajut de la meva dona i de la meva filla, jeje)... i que maco és pelar pèsols!

Així mateix ja es poden menjar. Penseu que aquest producte no té res a veure amb el congelat.

D'altra banda, anirem escalivant un pebrot vermell...

... ja ho veieu, jo el poso directament al foc...

...i se li van donant voltes...

Fins que estigui tot cremat... i el deixarem refredar per poder-lo pelar.

Ara posarem els pèsols a bullir... quan l'aigua arrenqui el bull, és clar.

De 25 a 30 minuts de cocció, però l'ideal és anar tastant-los.

A banda, netejarem la mongeta verda....

Li tallarem les puntes..

...i la farem a trossets...

  

 
Mentres, els pèsols ja són cuits... els reservem.
Aprofitem la mateixa aigua de bullir els pèsols per coure la mongeta verda. I si cal, n'afegim una mica més.

La pastanaga, compte.
La pastanaga trobareu que us venen unes molt grosses, sense arrels... que són ideals per a fer brous, però no són res de l'altre món.
També trobareu les que tenen la punta més fina...que són molt més dolces i saboroses. Aquestes són millor per menjar crues, en amanides com és el nostre cas.
Les partim...
...les fem a dauets... i les posem a coure entre 20 i 25 minuts.
No feu massa pastanaga, amb dues en tindrem prou.
La patata, vermella, per bullir és clar. La feu a dauets...
...una mica més grans que la resta....
Com que tenim els dos focs ocupats amb la mongeta i la pastanaga... anirem pelant el pebrot vermell.
Si ho feu amb molt de compte, us quedaran unes tires de carn esplèndides.
Poseu-les en un plat... amb una mica de sal...
...i un bon raig d'oli d'oliva...

...que vagin agafant gust...
A més a més, li afegirem unes anxoves, també...
...filets d'anxova bons... de l'Escala o del Nord (Santoña)...
Els posem al plat amb el pebrot...
Una mica de pebre negre... i ho deixem reposar. L'oli captarà el sabor de tots aquests elements.
La mongeta ja està cuita... la reservem...
Com està la pastanaga?... doncs la podeu aixafar amb una cullera per veure si està al punt.
Ho podem anar reservant tot plegat.
Ara, en la mateixa aigua, courem les patates... durant uns 25-35 minuts.
I courem un parell d'ous, també.
Per aprofitar el temps, afegirem dos llaunetes de tonyina a la verdura, però no cal que ho remeneu. Com més toquem la verdura, pitjor. Ja ho remenarem al final.
La patata ja és cuita.
I els ous també. Els deixarem refredar.
Afegim la patata a la resta de verdura.
Reservarem un ou dur per la decoració final.

L'altre ou el piquem i l'incorporem a l'amanida.
Ara, agafem el pebrot que teníem marinant-se amb les anxoves i ho piquem tot ben petit.
Guardarem unes tires de pebrot per decorar el plat.
Afegim l'ou i el picat....i ho reservem. Ja queda menys, nanos.
Ara preparem la maionesa amb un ou i una bona quantitat d'oli.
...una mica de sal...i 'turmix' ben forta, sense moure-la del fons... durant 30 segons.
Ja la tenim feta.
Incorporem la maionesa a l'amanida...
...i ara sí, amb una espàtula de fusta, ho remenem tot plegat... amb cura...
...penseu que s'ha de remenar el menys possible... ja que depèn de la cocció la verdura es pot desfer una mica. No hauria de passar, però per si de cas.
Ja està.
Ara només ens queda guardar-la a la nevera per refredar-la bé. És el moment de sortir a fer un passeig, un vermut o portar a les criatures al parc una estona.

Només ens queda muntar el plat.
Obrirem unes olivetes...
...i ara ja...és qüestió de decorar el plat amb una mica de gràcia...

Jo no és que en tingui massa, de gràcia... però tampoc sóc un destraler, oi?

L'altre plat el decorarem d'una altra manera. Una mica de l'oli de marinar el pebrot, un xic de pebre vermell, els ous...unes anxoves senceres...
Que bona està! Ben fresqueta... quan arribes de la platja, eh?

Bon Profit!




Comentaris

envia el comentari