Empedrat

Una combinació molt bona

  

  

>Avui us porto un "Empedrat".

  

La diferència bàsica amb l'esqueixada és la incorporació de llegums, que generalment són mongetes, i ou dur. Segons la zona, la podeu trobar feta amb cigrons o llenties.

  

No sé si a vosaltres també us ha passat, però quan era petit tenia certs problemes en diferenciar una esqueixada d'un empedrat o d'una escalivada... tot em sonava igual.

  

Amb el temps i l'experiència vas aprenent aquestes cosetes.

  

Tot i així us faré una breu descripció de cada un d'aquest plats o receptes de la cuina dels Països Catalans:

  

Escalivada. Origen Catalunya. A base de verdures escalivades o rostides, tallades a tires llargues: albergínia, pebrot, ceba i tomàquet, oli d'oliva i sal, i també és costum afegir all a trossets petits. És típic acompanyar-la d'altres plats, com per exemple torrada de pa i anxoves.

  

Esqueixada: Origen: Catalunya. És una amanida a base de tomàquet i bacallà esqueixat, encara que hi ha molta gent que hi posa tonyina, pebrot verd i vermell tallats en petits trossets, ceba, etc.

  

Esgarraet: Origen: Comunitat Valenciana. Els seus ingredients són exactament els mateixos que  l'escalivada catalana.

  

Espencat. Origen: Comunitat Valenciana. De fet és un parent proper de l'esgarraet. Els seus ingredients són: verdures escalivades (pebrot vermell, albergínia, ceba i tomàquet) i se'ls afegeix: salaó de peix (moixama i en alguns casos bacallà i ous de peix de diferents tipus), ou cuit i oli d'oliva . En algunes zones també afegeixen: pinyons, tàperes o olives.

  

L'espencat, és propi de la zona interior, de l'Alacantí, i allà es fa amb tomaca trossejada (normalment de la de conserva que es fa en les cases), amb bacallà o bé amb tonyinyeta de pot i, si es vol, una mica d'all.

  

Pericana: Origen Comunitat Valenciana. A la zona del Comptat, o de muntanya, a la base dels pebrots fregits o rostits s'afegeix bacallà rostit en les flames i tot junt amb oli d'oliva. A la zona sud és substitueix el pebrot per nyores. És un plat de llauradors, que el feien a les almàsseres d'oli, quan estaven molturant l'oliva, per provar l'acidesa de l'oli.

  

Ara ja sabeu un mica més sobre totes aquestes receptes que tenen una mateixa base de verdures.

  

Aquesta recepta és per a dues persones.

  

Que vagi de gust.

  

Aquesta recepta ja l'havia publicat amb anterioritat, però n'he actualitzat les fotos.

  

Recepta número 478 del llibre CPCC.

  

  

  

  

INGREDIENTS

  

500 g de bacallà esqueixat i dessalat

  

4 tomàquets madurs tallats a daus

  

300 g de mongeta bullida

  

1 ceba tallada a tires

  

un grapat d'olives negres

  

2 ous durs

  

pebre negre

  

oli d'oliva verge extra

  

sal

  

  

VARIANTS:

  

- S'hi pot afegir pebrot vermell o verd.

  

- S'hi pot posar tonyina també

  

- Es pot fer amb ceba tendra o desestimar la ceba

  

- Es pot afegir un raig de vinagre de Mòdena

  

 

ELABORACIÓ


 Començarem per posar el bacallà en remull.

 Primer de tot renteu-lo bé unes quantes vegades, per extreure'n el màxim de sal.

 Ara poseu-lo en remull almenys una horeta. Si podeu, canvieu l'aigua als 30 minuts.
Tasteu una punteta. Si trobeu que encara és salat... deixeu-lo més estona i torneu a canviar l'aigua.

 Mentre, podem anar picant la verdura.

 Fem el tomàquet a daus petits.

 El mateix amb el pebrot i la ceba... hi tirem una mica de d'oli d'oliva i sal.

 Ho remenem bé. Si voleu deixeu-lo reposar un temps, fins que estigui el bacallà a punt.

Poseu un ou a bullir. Necessitarem un ou dur per decorar el plat.


Acabem de fer el plat, doncs. Incorporem la mongeta bullida....

 Escorrem bé el bacallà... i l'afegim a la nostra amanida.

  Ara, unes quantes olives negres...

 i un bon raig d'oli d'oliva verge extra.

 Remeneu-lo bé.

 A mi m'agrada incorporar un raig de vinagre de Mòdena, però és opcional.

 I ho tornem a remenar. En principi no caldria salar el plat, però si ho trobeu oportú, vosaltres mateixos.

 Ja podem emplatar, juntament amb un tallet d'ou dur.

   Bon profit!




Comentaris

envia el comentari