Catalunya Diari

Calçotada

Què grans són les calçotades!!! Una de les tradicions que més identifica Catalunya. Els de Valls han cultivat una bona fama pel fet de ser la ciutat origen de la calçotada, però de bones calçotades se'n poden menjar a tot arreu. No obstant això, per conèixer de primera mà la tradició, la festa i el quilòmetre zero del producte, la Festa de la Calçotada que es celebra cada darrer diumenge de gener és un bon moment per visitar la capital de l'Alt Camp i apropar-se en aquesta tradició gastronòmica, que ja s'ha convertit en un clàssic d'aquestes dates, més enllà de l'Alt Camp.

Es curiós per què no fa masses anys que m'he aficionat a la Calçotada. Fa 10 anys ni tan sols havia tastat els calçots i ara, en canvi, m'apassionen. Els calçots no deixen de ser cebes, és cert, però no us penseu que esteu menjant cebes calentes, si us plau. Tenen un gust molt característic. Jo pensava que no m'agradarien i mira per on m'encanten.

Calçotada

En realitat, la paraula "calçot" defineix la forma de plantar aquest tipus de ceba. És un producte que ens aporta molts minerals i vitamines, són diürètics i digestius i fins i tot afrodisíacs (no es conya). També s'ha comprovat que els calçots contenen agents anticancerosos. A casa, si no teniu barbacoa com ens passa a la majoria, podeu fer calçots al forn o arrebossats, però res comparable a una bona calçotada feta amb llenya, amb fustetes de pi. Jo he estat ja en unes quantes. Cada any, amb la nostra colla d'amics, organitzem el que anomenem M.I.C. (Massiva Ingesta de Calçots)....i sempre tenim el repte de superar el rècord de l'any anterior.

Actualment estem sobre els 500 calçots per a unes 14-15 persones....i ja us puc dir que són una barbaritat. Avui us explicaré com fem nosaltres els calçots que acompanyem, com no, de la típica salsa romesco (però que en realitat es diu Salvitxada) i que servim juntament amb una carn i botifarres a la brasa amb allioli i pa torrat. És cert que el calçot imposa una forma de menjar una mica primitiva....i acabes ben brut, però aquesta és la gràcia de menjar-los. Ens desperta l'instint animal més innat i ens fa gaudir com a criatures. D'aquí la recomanació d'utilitzar un pitet o una samarreta antiga i uns pantalons i unes "bambes". Per beure, el més habitual serien uns porronets de vi però a nosaltres ens agrada preparar una sangria casolana en una olla o marmita ben grossa i, és clar, sempre hi ha algú que acaba una mica torrat.

En definitiva, que si us conviden a una calçotada i no heu anat mai no us ho penseu i feu país !!! Això si, si heu de tornar a casa en cotxe recordeu de fer-ho amb les finestres ben obertes....ja m'enteneu, oi?....que es podrien "entelar" fins i tot.

INGREDIENTS:

calçots (entre 10-20-30 per persona, segons mengin)

salsa romesco

salsa allioli

carn i botifarres a la brasa (les botifarres negres de Balsareny són úniques)

pa de pagès

oli d'oliva

tomàquet

all

sal

1 pitet (opcional!!!)

1 porró de vi (o sangria)

ELABORACIÓ:

ELABORACIÓ:_1
1.

Primer de tot han de marxar tres cotxes a omplir el maleter de llenya. Tot un ritual. Això us obligarà a visitar els boscos de la zona més propera a la calçotada...i sigueu molt respectuosos amb la natura, eh?...carallots?....agafeu les branques seques i trencades de terra i així netejarem el bosc.

És molt millor agafar branques primes de pi i així fareu una foguera de foc ben viu que impregnarà els calçots i la carn d'aquell aroma a pi impossible d'aconseguir en una cuina de gas.

ELABORACIÓ:_2
2.

Si voleu, talleu bona part de les fulles verdes i de les arrels, que quedin tal i com es veu a la foto.

ELABORACIÓ:_3
3.

Si feu servir una graella molt gran  i no teniu problemes d'espai, us podeu estalviar de pelar la part verda.

ELABORACIÓ:_4
4.

Però l'arrel es recomanable treure-la sempre.

ELABORACIÓ:_5
5.

En realitat, a Valls, molta gent treu la part de l'arrel i els lliga un per un amb un filferro, però s'ha de tenir molt temps per fer-ho i no és pas imprescindible.

ELABORACIÓ:_6
6.

Ara, en una graella repartiu els calçots procurant que tinguin tots la mateixa mida.

ELABORACIÓ:_7
7.

Mantenir a foc directe fins que estiguin negres i torrats. I compte, controleu el foc...!!!...que entre rises i sangries....ningú recorda els calçots !!!

ELABORACIÓ:_8
8.

Retireu la graella del foc i doneu-li mitja volta als calçots per feu-los per l'altre banda. És imprescindible l'ús de guants per no cremar-vos.

ELABORACIÓ:_9
9.

De tant en tant toqueu-los amb el dit per notar si són tous per dins. Normalment es fa amb branques primetes...que es consumeixen ràpidament.

ELABORACIÓ:_10
10.

També es pot fer amb llenya més gruixuda.

ELABORACIÓ:_11
11.

Com en aquesta ocasió, que vam utilitzar una barbacoa gran.

ELABORACIÓ:_12
12.

Però si els podeu fer amb tots els recursos necessaris millor.

ELABORACIÓ:_13
13.

Com podeu veure, en aquesta altre ocasió vam utilitzar una graella molt gran, especial per a calçotades. Acabes de seguida així. Quina foto més catalana, eh?.

ELABORACIÓ:_14
14.

Arribat aquest punt, amb els calçots fets, emboliqueu-ne uns 15 o 20 amb paper de diari i així es mantindran calents.

ELABORACIÓ:_15
15.

Alhora, el paper de diari permetrà que s'acabi de coure l'interior del calçot amb la mateixa l'escalfor que generen.

ELABORACIÓ:_16
16.

De vegades, els diaris son una mica "capriciosos"....oi?, juas,juas.

ELABORACIÓ:_17
17.

Amb la brasa generada, podeu anar fent la carn i les botifarres amb una mica de sal i pebre. Sempre hi ha algú que no menja calçots i comença directament per la carn. Ell/a s'ho perd.

ELABORACIÓ:_18
18.

I finalment...una mica de pa torrat, amb all, tomàquet, sal i un bon raig d'oli d'oliva. A l'hora de menjar-los, aguanteu el calçot per un extrem i, tot pessigant la pell, estireu tota la capa cremada fins deixar al descobert l'interior. Suqueu-lo en salsa romesco i....

ELABORACIÓ:_19
19.

...cap a dins !!!...un darrere l'altre!...fins rebentar!

ELABORACIÓ:_20
20.

Nosaltres acostumem a acompanyar la calçotada d'una bona sangria "popular". De postres, va com va, però degut a la proximitat de la Quaresma acostumo a fer uns bunyols que agraden a tothom. Encara que normalment les calçotades acaben en una crema catalana, en un "menjarblanc" o amb un assortiment de rebosteria variada. I a gaudir nanos, que són dos dies.

ELABORACIÓ:_21
21.

Això si, havent dinat, qui més qui menys acabi tirat per terra, destrossat, abatut i rebentat de menjar. Toca pair. Bon profit!


Si has fet la recepta, deixa el teu comentari!

envia el comentari