Pa amb plàtan

Típic d'anys enrere

 

 

Recordo que de petit, no massa sovint tampoc, menjava pa amb plàtan. Ara, en canvi, ja no ho faig mai. I, curiosament, he trobat molt poques referències a internet d'aquesta... diguem-ne "tradició". Però jo sé que la gent en menjava antigament, que no érem els únics, vaja. I és que venim d'un país que ha passat molta gana. En realitat (informació contrastada amb en Jaume Fàbrega) l'origen d'aquesta menja és la pobresa i la frugalitat. Que què vols dir frugalitat?... la virtut de passar amb el que és estrictament necessari, sense abusar de recursos o fer-ne ostentació. El contrari al luxe i al consumisme. Total, que abans no hi havia un "duro", ni una "pela" ni un "ral". No quedava més remei que ser imaginatiu amb allò que tenies, oi? I, és clar, antigament tot es menjava amb pa: la xocolata, el plàtan, les figues, les nous, el llard, els torrons, l'embotit, les salaons, etc. Tsch!... i encara sort del pa, que permetia estirar-ho tot.


Per tant, la publicació d'avui no pretén mostrar com elaborar aquesta recepta (òbviament) sinó que és més un reconeixement a aquells esforços imposats per una època dura i complexa de la nostra història que no hauria de repetir-se. De tot allò, queden molts records, bons i dolents, i gastronòmicament parlant, ens queden les herències de tot plegat. Receptes que han perdurat en el temps i que, si ho han fet, és per què són bones. Al cap i a la fi, parlem de l'evolució gastronòmica i cultural d'un país. El pa amb all i raïm, pa amb tel de mel i llet, pa amb llard i sucre, pa amb mel i nous, pa xopat amb vi i sucre, el pa amb oli i sucre o, la més representativa, el pa amb xocolata.


 

A diferència de totes aquestes receptes, el crostó de pa amb plàtan no apareix dins el llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, on hi hauria d'estar sense cap mena de dubte. I és que el pa amb plàtan està bo, molt bo. Però certament, avui en dia, és poca la gent que el menja, oi?

  

INGREDIENTS

  

  

  

  

  

  

ELABORACIÓ

 

Feu-vos amb uns plàtans de Canàries.

 

Fixeu-vos bé en l'etiqueta.
 

Obriu el plàtan i feu una mossegada.

 

Al mateix temps una mossegada de pa. I llestos. Cosa bona.

 

Bon profit!