Croquetes casolanes de peix

Irresistibles

 

Croquetes de peix. En aquesta ocasió de turbot. Per a fer el vermut... Per a un sopar informal, etc. A part d'estar molt bones, aquesta recepta ens servirà per a matar dos ocells d'un tret, que diuen: per a reutilitzar o aprofitar un peix sobrant i no llençar-lo i perquè els nens mengin peix, ja que les croquetes acostumen a agradar-los sempre. La recepta és pràcticament la mateixa que podríem utilitzar per a fer les croquetes de pollastre o de pernil. Ara que hi penso, el tema de les croquetes, també, deixa'l córrer. Aquest és un d'aquells productes (com l'allioli) que costa molt trobar on te'l facin una mica bé, i mira que són fàcils de fer, eh? Però no hi ha manera. Jo crec que la croqueta, com a tal, és un plat que no gaudeix de massa bona reputació. I tot per culpa de la producció industrial. Suposo que per aquest motiu no hi és en totes les cartes de restaurant. Algú podria pensar que la croqueta està feta de tot allò que ha sobrat, que en certa manera és cert... Però potser pensem més en el que ha sobrat dels plats que han menjat els altres (segur que a més d'un lloc ho fan). D'altra banda, també és cert que als bons restaurants hi acostuma a haver croquetes casolanes i bones (i cares també).


  

  

Te les ofereixen com a tapa o pica-pica, com a entrant, però normalment, en la majoria de restaurants als quals anem ens posaran croquetes industrials congelades... D'aquelles que no tenen gust de res... Que el cambrer et diu que són de pollastre, però com si et digués que són de cuixa d'ornitorinc. També t'ho creus. Per tant, i contràriament, és possible que d'aquí vingui la bona fama que té de la croqueta «casolana»... Per què la industrial és realment patètica i, de fet, a tothom ens agrada gaudir d'una bona croqueta ben feta, oi? Però alerta, que no és suficient amb afegir l'adjectiu «casolana» al darrere i tot fet, no, no: s'han de fer, com sempre, amb ganes, amor i paciència com a garantia d'èxit. L'única marca de croqueta industrial que accepto una mica és Espuga, i són les que servíem a la pastisseria quan ens encarregaven un 'lunch'... Però no deixen de ser succedanis de menjar processat amb conservants. El meu consell és que les fem a casa, que ens sortiran més grans, més bones i més barates. Per cert, al sud de l'Àfrica, a Cap Verd, també fan croquetes de peix però solen ser molt picants, així que si voleu preparar-les a l'estil d'allà, sigueu generosos amb l'all, la ceba i el pebre vermell picant... Però llavors oblideu-vos que mengin els més petits de la casa.


  

  

INGREDIENTS

 

 

  

300 g de peix (en aquest cas he utilitzat turbot)

  

1/2 de llitre de llet

  

2/3 de cullerades grans de farina

  

1 Ceba mitjana

  

Un polsim de nou moscada

  

1 Patata

  

Sal

  

1 Ou batut

  

Oli de girasol per fregir

  

  

VARIANTS

  

  

Hi ha qui, a part del peix, hi afegeix unes gambetes pelades (uns 125g)

  

Depenen de la textura del peix, li podeu afegir una patata bullida per donar consistència a la massa

  

Si les voleu fer a l'estil africà, poseu força pebre vermell picant

  


També hi podeu afegir una mica de brou de peix per lligar la massa

  

Es poden afegir dos alls

ELABORACIÓ

 

 En una cassola amb aigua, sal i una fulla de llorer, bullirem el turbot, que ja està net.

 Depenen del peix que utilitzeu... La textura us quedarà més o menys consistent.

 Podeu aprofitar per bullir una patata i, si cal, la barrejarem amb el peix.

En 10 minuts, ja tindrem el peix bullit.

 El deixarem refredar... I esperarem que s'acabi de coure la patata.

 Mentrestant, picarem una ceba mitjaneta.

 La fregirem fins que estigui daurada i la reservarem.

 Ja tenim la patata.... Que deixarem refredar també.

Un cop fred, hem esmicolat tot el peix i l'hem deixat lliure d'espines.... I hem pelat la patata. Ho barrejarem tot plegat. En aquest cas, i per la quantitat de peix, utilitzaré mitja patata només.


 Ara prepararem una paella amb dos trossos grans de mantega.

Quan la mantega s'hagi desfet i deixi de fer soroll.... Afegirem la patata amb el peix, que haurem barrejat bé amb les mans, prèviament.

Passats dos minuts remenant, per què el peix agafi gust de mantega, afegirem dues cullerades de farina i ho barrejarem bé.

Passats uns 3 minuts de cocció de la farina (sense parar de remenar), afegirem miquetes de llet, a poc a poc, i l'anirem lligant amb la resta d'ingredients.

 L'objectiu es anar afegint i barrejant fins a aconseguir la textura desitjada.

 Ens ha de quedar una pasta consistent però ben lligada.

 Afegirem un polsim de nou moscada....i sal.

 Deixarem coure una estona més, remenant tota l'estona.

No només s'han de barrejar els ingredients.  Heu de pensar que la farina ha de lligar amb la llet, i això requereix d'una certa cocció.


Un cop fet la pasta, la deixarem refredar i, més tard, la posarem dins la nevera. Penseu que si la pasta està calenta, serà impossible de donar-li forma.

Com veieu , he fet unes boletes. A mi m'agrada diferenciar les croquetes de pollastre o carn que són allargades de les de peix, en forma de bola.

  

Prepararem un ou batut en un bol. Si no les banyeu amb ou batut, el que us passarà és que un cop fregides se separaran la crosta de la croqueta i quedarà molt poc presentable.

 Mullarem les boletes en ou...

 ...i seguidament les arrebossarem amb pa ratllat.

 En una paella amb força oli de gira-sol, ben calent, fregirem les croquetes.

 Quan estiguin ben rosses es retiren del foc i es posen sobre un paper absorbent perquè no quedin olioses.

  Finalment, les presentem.

 Fan ganes d'agafar una, eh?


 

 La textura és estupenda i, a en afegir la patata, han quedat molt suaus.

Mmmm...

 Per cert, també les podeu fer més tradicionals, de pollastre.

  




Comentaris

envia el comentari