Clotxa

Un recepta casolana

  

Recepta tradicional número 356 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.

  

Em fa, fins i tot, una certa il·lusió publicar aquesta recepta tan tradicional, tan nostrada i tan recomanable.

  

La d'avui, és d'aquelles receptes que conformen la columna vertebral d'aquest blog i, per suposat, de la nostra cultura gastronòmica.

  

Feia temps que tenia pensat fer la clotxa però fins que no he disposat de llar de foc no l'he pogut interpretar com jo volia, és a dir, tal i com es feia antigament. En qualsevol cas, també podeu utilitzar el forn per escalivar la verdura i fer l'arengada a la planxa. Quedarà pràcticament igual de bo.

  

  

La clotxa és un plat tradicional de la comarca de la Ribera d'Ebre, els seus orígens es perden en el temps.


  

Els pagesos de la zona se'l preparaven el dia que tenien que realitzar les tasques pròpies del camp. Les característiques de la seva preparació tenen a veure amb els orígens del menjar, ja que el mateix pa buidat feia de carmanyola per portar els diferents ingredients, els quals són rics en calories i aporten l'energia i vitalitat necessària per poder realitzar el treballs de cada temporada al món rural.

  

Per les característiques dels conreus i el treball a la terra el pagès passava en determinades èpoques l'any alguns dies fora de la seva llar. La masia era el seu lloc de vida i el rebost estava degudament preparat: tomàquets de penjar, cebes, alls, oli i de casa es portava el pa de pagès i les arengades.


  

La clotxa, és fàcil de preparar, doncs el pagès s'estalviava la feina de cuinar i amb unes poques brases podia elaborar aquest nutrient menjar, on la "sardina de casco" o arengada acompanyada del tomàquet, l'all i la ceba, li donen un sabor exquisit i difícil de trobar a la cuina actual.

  

Aquest plat forma part del repertori domèstic popular i és difícil de tastar si no és a les taules de les cases particulars o a les manifestacions col·lectives com aplecs o romiatges. Darrerament algun restaurant de la comarca ha incorporat la clotxa a la seva carta de plats tradicionals.

  

Per a la seva preparació cal tallar en dos un pa de ½ quilo o un quilo i treure-li la molla. Mentres, s'està escalivant la ceba, l'all i el tomàquet i es posa l'arengada a la brasa; el mig pa buit ens serveix de recipient on hi posarem els diferents ingredients cuits amb l'arengada; l'amaniment el farem amb un bon raig d'oli d'oliva de la Ribera d'Ebre, que impregni bé tot el pa, el que taparem amb la molla. El plat ja està preparat per a menjar. Una vegada coneguda la recepta tradicional també hem de dir que la imaginació pot formar part de la preparació del menjar, aquí és on altres ingredients poden entra a formar part de l'elaboració d'un dels plats que sens dubte té un futur esperançador dins de la cuina tradicional de les comarques de l'Ebre.


  

Font: Turisme Terres de l'Ebre

  

Veieu també la campanya de la Clotxa als restaurants de la Ribera d'Ebre

  

  

I ara, a gaudir d'aquest àpat històric com ho van fer milers i milers d'avantpassats nostres.

  

Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a dues persones.

  

  

  

INGREDIENTS

  

1 pa de pagès de ½ kg

  

2 arengades

  

1 cebes

  

4 tomàquets de penjar

  

1 cabeces d'all

  

oli d'oliva verge extra

  

  

VARIANTS:

  

- Es pot menjar amb olives cendroses.

  

- Es pot menjar amb raïm.

  

  

  

ELABORACIÓ

 

 

 

Preparem els ingredients.

Ben senzills i econòmics. Per cert, les olives són per acompanyar, eh?.

Preparem també la llar de foc per aconseguir una bona brasa.

Ja sabeu que les arengades tenen un sabor molt peculiar i molt salat. Personalment, trobo que son una exquisidesa d'aquesta vida, tot i no es bo abusar-ne, sobretot si teniu la tensió alta, com jo.


I quina olor que foten, eh?, vigileu amb l'olor que impregnen tot allò que toquen.

I vull parlar-vos del pa. Heu de trobar un pa realment bo. Un pa de pagès fet com cal, cruixent, amb gust de pa. Jo tinc la sort de tenir ben a prop un forn tradicional on fan un pa absolutament increïble. Qualsevol cosa que mengis amb aquest pa es torna més bona. Una clotxa feta amb qualsevol pa de pagès perdrà molt. Teniu-ho molt en compte això.

Comencem a preparar la verdura per escalivar. La podeu pelar o no.

De fet no cal, però la ceba, al tenir moltes capes, es fa bé.

Emboliqueu-la amb paper d'alumini.

Feu una pilota.

Poseu-la a torrar damunt la brasa o sobre una paella amb forats, com per fer castanyes.
Feu la mateixa operació amb els tomàquets de penjar.
Molt bé.
I els alls igual, podeu posar la cabeça d'alls sencera o els grans d'alls per separat.

Embolicat i cap a la brasa.

Si teniu un foc important doneu-li la volta sovint o se us pot cremar.

Per cert, tota la vida que no he tingut llar de foc fins ara. Els que en tingueu doncs com sempre, feu servir el forn que també us quedarà fantàsticament bé.

Les arengades també les farem a la brasa un cop estigui escalivada la verdura.

Es interessant fer servir una graella de doble cara.

D'aquesta manera li anirem donen la volta sense perill que ens caiguin. Si no podeu fer-les a la brasa feu-les a la planxa. Espereu a fer-les quan tingueu la clotxa a punt. Penseu que es fan en dos minuts i convé menjar-les calentes.

La verdura que gairebé està escalivada. Anem a preparar el pa.

Talleu-lo per la meitat.

Traieu tota la molla.

A poc a poc, que quedi bé.

I sense por. Però tampoc cal passar-se. Procureu no foradar el pa per la part inferior.


La molla la reserveu.

El pa ja està a punt. Hi ha qui posa el pa a torrar. Com més us agradi.

Els tomàquets ja estan.

Perfecte.

La pell surt sola. Vigileu no us cremeu.
Abans de posar el tomàquet ruixeu bé tot el pa per dins amb un bon oli d'oliva verge extra.
Genial!
Ara hi posem els tomàquets escalivats.
Amb la mateixa cullera escampeu-los bé per tot arreu.

 

Vaja, que us ha de quedar una mena de pa amb tomàquet per dins.

Més.

Retireu la pell dels alls que han d'estar tovets. Poseu els que voleu dins el pa.

  

  

I ara la ceba.

Sense cremar-vos, retireu el paper...

 

 

  

i la primera pell més cremada.

 

 

 

Us quedarà una ceba escalivada com aquesta.

Talleu-la a trossos si voleu.

Poseu la ceba dins el pa. I ara només ens queda posar l'arengada.

Si voleu, podeu aprofitar.

És el moment de fer les arengades a la brasa.
Vigileu no es cremin. Doneu-li la volta.

Amb una parell o tres de minuts les tindreu fetes.

Penseu que és un aliment salat que es pot consumir en cru.
Ara toca embrutar-se una mica, però aquesta també és la gràcia de la clotxa.

  

L'escalfor de la brasa us permetrà retirar la pell de l'arengada amb facilitat.

Surt a clapes.

Retireu la carn i procureu treure totes les espines possibles.

Aquesta carn és la que posarem a trossos dins la clotxa.
Esmicoleu l'arengada dins la clotxa.

Retireu l'espina central i...

feu el mateix amb la carn de l'altre banda.

Un cop tingueu l'arengada dins, remeneu-ho tot plegat. Hi que qui s'ho fa molt petit, molt esmicolat, però no cal.

Un últim raig d'oli d'oliva i...
ho tapem amb la molla torrada.
I ja teniu la clotxa a punt per menjar!

Fa bona pinta oi?

La tallarem per la meitat per veure com ha quedat.
Fuassss! no calen paraules, oi?

Quin entrepà nanos!

Amb un esmorzar així no cal dinar.

És un menja espectacular.
Millor no veure aquestes fotos amb gana. És un consell que us dono.

Bon profit!

  

  

  

  

  

I PER BEURE...

 

Nom: I Tant Garnatxa Negra

  

Varietat/s: Garnatxa negra

  

Capacitat: 75cl

  

Zona: D.O.Montsant

  

Fabricant: I tant

  

  

Aromes: fruites vermelles, gerd, maduixa i cirera, confitura.

  

Boca: es mostra elegant, molt llaminer per les fruites vermelles, i fresc.

  

Maridatge: aperitius, formatges, arrossos, peix i carns vermelles.

  

Font: www.esperitdevi.cat 

  

 

 




Comentaris

envia el comentari