Pastís de formatge amb coulis de maduixa

Una combinació afrodisíaca

No fa massa temps, una lectora d'aquest blog, la Josefina Pastó, em deia: «Per casualitat vaig trobar el teu blog i realment el considero molt interessant, entenedor, pràctic i amb receptes conegudes i accessibles, tot un luxe per a la gent que ens agrada la cuina. Et voldria demanar que publiquessis un bon pastís de formatge. Moltes gràcies per tot i per la teva simpatia presentant les receptes». Doncs aquí el tens, Josefina. Un bon pastís de formatge que he acompanyat amb un coulis de maduixes del Maresme, que li va molt bé. Per cert, aquesta recepta no conté sucre, ja que està feta amb edulcorants. Si voleu fer-la amb sucre, només heu de canviar l'edulcorant pel sucre, amb la mateixa quantitat. Per als que no són massa amants del formatge us diré que, en el fons, aquest pastís és de formatge i té gust de formatge, però d'una forma molt subtil. Als qui detesteu el formatge us diré que és més que probable que us agradi. Es tracta d'un pastís molt consumit a Nova York. És un pastís de gust fi però intens. Us recomano fer el coulis de maduixa prèviament. Espero que us agradi. 

  

INGREDIENTS 

100 g d'edulcorant Dayelet o sucre 

3 ous frescos 

200 g de formatge cremós estil Philadelphia 

250 g de formatge mascarpone 

1 iogurt grec 

100 g de nata líquida 

40 g de farina de blat de moro Maizena 

una mica de mantega i farina per al motlle 

10-12 melindros (opcional)

 

PER DECORAR

coulis de maduixa 

fruits vermells (nabius, maduixes, groselles, móres, etc..) 

fulles de menta

ELABORACIÓ

 

  

  

Preparem els ous dins un bol per batre'ls.

 

  

  

Com us comentava, he utilitzat l'edulcorant Dayelet, varietat 'Muffins', per fer aquesta recepta.

  

Si voleu, podeu substituir-lo tot, o una part per sucre, però fet amb aquest edulcorant queda igual de dolç i té moltes menys calories, a més de ser apte per a diabètics, és clar.

 

  

  

Barregem l'edulcorant o el sucre amb els ous... posem les barnilles...

 

  

  

I a batre... Fins que agafin textura espumosa.

 

  

  

Avui, per la delicada textura d'aquest pastís, utilitzaré un motlle de ferro en lloc d'un de silicona.

 

  

  

Com sempre, fondrem una mica de mantega i pintarem el motlle.

 

  

  

Per tot arreu.

 

  

  

Hi tirarem una mica de farina per arrebossar-lo internament.

 

  

  

I n'expulsem la farina sobrant. Ja tenim el motlle a punt.

 

  

  

Ja tenim els ous a punt.

 

  

Ara incorporarem el formatge Mascarpone... de la marca que més us agradi.

  

Juntament amb els ous batuts.

 

  

Ara, incorporem també un formatge cremós... com ara el Philadelphia.

  

Cap a dins també i sense remenar, encara.

 

  

Un iogurt grec.

  

Cap a dins.

 

  

  

Ara, la nata líquida.

 

  

  

No posarem tot el pot. Només 100g.

 

  

  

Finalment, incorporem també la farina de blat de moro.

 

  

  

Entre 40 i 50g, aproximadament.

 

  

  

Un parell de cullerades grans, vaja. I ara sí, ho posem a batre a baixa velocitat. No ha de muntar, només volem una crema sense grumolls, ben fina.

 

  

  

És opcional, però si teniu melindros (que vam veure com fer l'altre dia) els podeu utilitzar per a donar-li una base al pastís.

 

  

  

Poseu trossets per tot arreu i escampeu bé el pa de pessic fins a cobrir tota la superfície. Sembla que no però els melindros s'esmicolen i permeten definir bé aquesta capa.

 

  

  

Per tal que no siguin tan secs, els hi donarem un lleuger bany amb llet.

 

  

La crema ja la tenim ben fina.

 

  

  

Ho aboquem tot dins del motlle.

 

  

  

Amb una pala, escampeu bé la crema.

 

  

  

Aprofiteu el cantó de la taula per sacsejar la massa i donar uns copets al motlle, tot picant-lo. D'aquesta manera fareu desaparèixer les possibles bombolles d'aire de l'interior.

 

  

  

Perfecte.

 

  

  

Ara, ho hem de coure a 170 graus durant uns 35-40 minuts.

 

  

  

En els últims 5 minuts podeu daurar la capa superior posant el forn en mode grill, però vigileu, que es crema amb facilitat.

 

  

  

Notareu que el pastís tremola del centre, com si es tractés d'un flam.  Aquesta és la textura correcta. Dels extrems té més consistència.

 

  

  

En qualsevol cas, la prova de punxar-lo no falla mai.

 

  

  

Si surt net... és que és cuit.

 

  

 

Deixeu-lo refredar una bona estona abans de desemmotllar.

  

  

És recomanable que estigui a la nevera un parell d'hores com a mínim. Es recomanen fins a 12 hores.

 

  

  

Ja el podem col·locar sobre cartó i blonda.

 

  

  

Fa bona pinta, no?

 

  

  

Ja tenim el pastís acabat.

 

  

  

En tallem un trosset?

 

  

  

Quina flaire!

 

  

  

Però ara l'hem d'emplatar bé. Amb un bon raig de coulis de maduixa que haurem preparat abans.

 

  

  

Decorem amb alguna maduixa fresca, gerds, nabius i mores.

 

  

  

Quina pinta, nanos!

 

  

  

El toc de menta que no falti, li aporta una aroma fresc, molt important.

 

  

  

Ho tastem? No tinc paraules. Perdoneu-me, eh?

 

  

  

Bon profit!

 

🔺 Totes les receptes ara també a Pinterest. Segueix-nos!

🐟 Segueix-nos a Instagram per poder gaudir de les nostres espectaculars receptes!

🍅 Fes m'agrada al nostre Facebook per conèixer més receptes fantàstiques de la cuina catalana.



Comentaris

envia el comentari