Coca de recapte

L'estrella de la nit de Sant Joan

  

Recepta número 375 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.

 

Aquesta particular coca es consumeix i s'elabora a totes les províncies de Catalunya, encara que , segons diuen, a cada poble tenen la seva pròpia personalitat i elaboració, essent Lleida el lloc on ha aconseguit la seva màxima plenitud i reconeixement.De fet, és una massa de pa, amb una mica d'oli, igual que la que podem fer per a una base de pizza, on a sobre col·locarem tota mena d'ingredients com pebrot i/o albergínia escalivats, tonyina, pernil serrà, ou dur, ceba, botifarra, llonganissa crua, sardines, olives, tomàquet, arengades, anxoves, bolets de temporada, etc...Sempre ben regada amb oli d'oliva verge, un dels productes més emblemàtics de la nostra gastronomia.

  

No s'acostumen a utilitzar ingredients forans com palets de cranc, cogombrets, tàperes ...ni, per suposat, salses del tipus barbacoa, ketchup, jalisco, ximi-xurri, ni martingales d'aquestes.


  

Han de ser tot ingredients de la nostra terra.

  

De fet, hi ha diferents iniciatives que promouen que la Coca de Recapte sigui un producte I.G.P. (Indicació Geogràfica Protegida).

  

El seu origen és confús, encara que alguns parlen de l'època de la dominació romana, per la gran similitud amb la pizza italiana. Però també se'n parla d'un origen àrab. En qualsevol cas, l'hem fet nostra.

  

Recapte és una paraula catalana que significa "provisió". Originalment es preparava per festes, ja que és fàcil de compartir i de menjar a qualsevol hora, dret i amb les mans, sense haver d'utilitzar coberts.


  

En una festa, permetia matar la gana quan es feia de nit....mentre es ballava o en una conversava amb un certa mobilitat.

  

Un altre teoria que també he escoltat és que la coca de recapte l'acostumàvem a fer els avis quan arribava el bon temps i els productes de l'hort com els tomàquets, les cebes, els pebrots, les albergínies, etc...tot productes sans de la famosa dieta mediterrània.

  

En altres ocasions, com no totes les cases de poble disposàvem de forn, la massa es feia en el forn del poble. I abans, el forner, passava per totes les cases a recollir el "recapte", o tot allò que cada família podia aportar. D'aquesta manera, amb tot el que s'havia aconseguit, es podien coure les coques i, per acabar, es repartien entre els veïns.


  

També es diu que antigament, com que tothom es feia el pa a casa, amb la massa sobrant feien aquestes coques planes i fines i, aprofitant les hortalisses de l'hort, les posaven a coure al forn.

  

Total, que dius, però això no és com una pizza?....hauríem de dir que no.

  

Estem en la qüestió de sempre: amb els mateixos ingredients es poden fer diferents receptes.

  

La coca de recapte és una mica més "bruta" que una pizza, ja que els ingredients no s'esmicolen tant, si no que es posen pràcticament sencers o a talls molt grans. En principi, no li posarem ni salsa de tomàquet, ni orenga ni formatge, que tant caracteritza a les pizzes d'avui.

  

Aquesta coca es pot consumir un dia després de cuinar-la (molt recomanable) i, encara que el més freqüent és fer-la casa, també és molt comú trobar-la durant tot l'any en forns i pastisseries de tot Catalunya.


  

Jo fa molt anys que la veig sobretot, en els forns de pobles més que de les ciutats. És aquella coca....que d'entrada penses: "...uyyyyy....aquí han volgut imitar una pizza i han fotut una marranada que no vegis...".

  

Doncs no, home no.

  

Tenen un aspecte una mica bast, fins i tot groller, si, però són molt bones.

  

A mi sempre m'havia fet una mica de "cosa" comprar un tros d'aquella coca seca, del dia anterior....però amb el temps i havent conegut aquest producte i la seva recepta....l'he après a apreciar.

  

Així què?....fem una coca de recapte i la provem, nanos?....jo he fet una de botifarra i una altra de sardina, i la veritat, estan molt més bones del que poden semblar.

  

Som-hi!

  

  

  

  


INGREDIENTS

 

400g de farina (si és força millor)

20g de llevat premsat

10g de sal 

un raig d'oli d'oliva

150 g d'aigua

  

Per a la guarnició:

2 tomàquets madurs trinxats

4 cebes trinxades

2 albergínies escalivades

2 pebrots escalivats

4 arengades o 4 botifarres/salsitxes

oli d'oliva

sal

 

 

ELABORACIÓ

 

 

Preparem tots els ingredients.
Utilitzaré una amassadora KitchenAid per a fer la massa, tot i que també la podeu fer fàcilment a mà.

Després de la farina, hi tirarem la sal, que barrejarem bé amb la farina.

A continuació hi tirarem el llevat premsat esmicolat.
I l'aigua.
Ho posarem a treballar uns 15 minuts
Si trobeu que falta humitat podeu tirar un petit raig d'aigua.
Ja tenim la massa a punt.
A mi m'agrada treballar una estona amb les mans totes les masses.
Feu servir el palmell de la mà.
Finalment farem una bola que reservarem dins un bol amb una mica de farina.

Tapeu-la amb un drap i deixeu que llevi fins que dobli el seu volum.
Mentrestant, podeu aprofitar el temps per preparar els ingredients de la guarnició  i escalivar el pebrot, la ceba, el tomàquet, etc...
Ho posem tot en una safata pel for amb un bon raig d'oli.
Ho courem a 180 graus durant uns 20-25 minuts.

 

Un cop llevada, tornem a la massa.

 

 Aixeu-la bé...
 ...amasseu-la una mica i feu una coca gran o dues més petites.
Jo us aconsello fer-ne dues amb la base més prima, que una massa gruixuda.
 Amb el corró, estirarem la coca.
 Ben prima

I la col·locarem sobre una safata de forn amb paper tipus cuisson.

  

Estirareu amb un corró, i feu una base molt prima, de la mida d'una caixa de cartró més o menys.

  

A més, l'heu d'estirar de manera que no quedi cap forma concreta, una mica mal feta, expressament.


  

De fet, amb aquestes quantitats us sortiran un parell de coques.

 

 Farem una coca amb sardina i l'altra amb botifarra

 Un cop treta l'espina de les sardines, les reservarem per més endavant

 Agafarem tres tomàquets madurs ben nets

 El tallarem finets

 Ja tenim l'escalivada apunt

 Com podeu veure, a mitja cocció he afegit una botifarra

 Anirem agafant tots els ingredients amb unes pinces....

 ...i els reservarem en un plat

 L'oli que ha quedat en la safata del forn el repartirem per sobre de les dues coques

  

  

I com que no m'ha semblat suficient, he afegit una mica més

 

 Ara, amb una cullera, estenem bé tot l'oli

 Amb tots els ingredients preparats, muntarem la coca

 El que hem dit, una coca de sardina i l'altre de botifarra

 Com podeu veure, els trossos són grans i generosos...així ha de ser la coca de recapte


Perfecte. Què ens queda?

 Coure les coques al forn a 180ºC durant 30 minuts.

Fins que tinguin bon color.

 I ja les tenim

Ummmmm!

  Aquesta coca l'heu de deixar refredar....i és millor menjar-la d'un dia per l'altre

 Per tant, us aconsello tapar-les amb paper de plata fins l'endemà. Fan bona pinta ,eh?

 ...fan ganes de tallar un tros , eh?

 Bon profit!




Comentaris

envia el comentari