Coca de Montserrat o «Montserratina»

Un berenar de tota la vida

 

L'altre dia, la Maria Blanca, una seguidora d'aquest blog, em va parlar d'aquesta coca que fins ara desconeixia. Sembla que és tota una institució a Montserrat, i per això li diuen «Montserratines». He aconseguit trobar una recepta força autèntica de l'Escola de Turisme del Baix Penedès i avui us la presento. És una massa de coca força similar a la massa del brioix però una mica més barroera, no tan fina vaja, és esponjosa, plana i allargada i coberta de sucre i que s'acostuma a degustar juntament amb una presa de xocolata, un cafè amb llet o una xocolata calenta. Un berenar d'aquells de tota la vida.

 

  

INGREDIENTS

  

500gr. farina força

  

200gr. aigua

  

1 ou

  

10gr. sal

  

35gr. llard


  

25gr. sucre

  

25gr. llevat premsat

  

vainilla

  

colorant d'ou

  

sucre

  

  

VARIANTS:

  

- Hi podeu afegir pinyons a la coca

ELABORACIÓ

 

 
  Desfem el llevat juntament amb el sucre, l'ou el colorant.
 
 ...la vainilla que en aquesta ocasió és líquida.
 
Normalment utilitza vainilla en pols però la marca Dr. Oetker fa aquesta líquida que he provat i està força bé. S'ha de posar una ampolla per 500gr. de farina.
 
 Ara incorporem la farina....
 
 ...que sigui força....
 
 ....la sal...
 
  ...el llard de porc....

 
 ...i l'aigua.
 
 Muntem el ganxo a l'amassadora i deixem que pasti durant uns 15-20 minuts.
 
Com sempre, podeu fer aquesta massa a mà, sense amassadora, però jo us recomano fer-vos amb una per què us estalvia molt de temps i us garanteix excel·lents resultats.
 
 Anirem tocant la massa per veure si falta humitat o no, fins que quedi força flexible sense trencar-se.
 
 Ja la tenim pastada.
 
 La deixarem reposar uns 10 minuts abans de treballar-la. Així perdrà el nervi del pastat.
 
  Fem pesades d'uns 200gr. per coca, més o menys, però les podeu fer de la mida que més us agradi.
 
Com el brioix, aquesta massa la tractarem amb oli en comptes de farina, ja que no volem incorporar més farina i l'oli farà que llisqui bé a l'estirar-la.

 
 Poc a poc, amb el corró li anirem donant forma.
 
 Ja sabeu, això del corró és un tema de pràctica.
 
  Penseu que l'heu de fer fina i estirada.
 
 Ara, les anirem col·locant en una safata pel forn amb paper cuisson.
 
D'aquesta fòrmula us sortiràn de 4 a 5 coques. En aquest moment, les deixarem de 3 a 4 hores dins el forn (en fred) perquè llevin. Penseu que dependrà molt de les condicions tèrmiques, per tant, segurament, a l'estiu en un parell d'hores les tindreu a punt.
 
  Ja han llevat.
 
 Batem un ou...
 
 ...i pintem amb molt de compte les nostres coques. Vigileu de no abaixar-les.
 
 Tirarem una bona quantitat de sucre per sobre.
 
Sense por. I les enfornarem a uns 190º graus durant aproximadament un 20-25 minuts. Però les heu de vigilar molt. Com passa amb el brioix arriba un punt on es torra i es crema amb molta facilitat. No us confieu.

 
  I ja les tenim cuites. Com podeu veure per dins són molt esponjoses.
 
  Segurament les tradicionals no tenen tant de sucre però jo trobo que així estàn millor.
 
Un cop fredes les podeu conservar tapades amb un drap de cuina net, però penseu que és una massa que no dura massa temps toveta a l'endemà estaran dures.
 
 Un cop fredes les podeu congelar, això si.
 
   Però el millor de tot és menjar-les amb una mica de xocolata.
 
 Aquí les teniu.
 
  A que fan bona pinta?
 
Clar, haureu de triar la xocolata que més us agradi. Bon Profit!!!



Comentaris

envia el comentari