Clafoutis de cirera

Una nova recepta de pastisseria internacional

  

  

Ja fa un temps, a l'article "Pastís alsacià Clafoutis" us vaig parlar d'aquest pastís i d'aquesta recepta que em va passar la Meritxell...una bona seguidora d'aquest blog que viu a Holanda.

  

Doncs bé, fins ara no l'havia pogut fer per falta de cireres...però com ja sabeu....ara n'esta ple....i de bonisimes.

  

Ja de passada us recordo que aquest cap setmana és Mercat de Pagès de Cireres a Sant Climent de Llobregat i el proper cap de setmana (de l'1 al 3 de Juny) se celebrarà laFira de la Cirera d'enguany a Torrelles de Llobregat.

  

Per tant, us presento un pastís molt representatiu de l'Alsacia fet amb cireres.

  

L'única variació que he incorporat respecte la recepta original ha estat rebaixar la quantitat de crema en favor de més quantitat de cireres i la substitució del Kirsch per un licor de guindes andalús anomenat Miura.


  

En realitat, jo penso, que qualsevol licor fet a partir de cireres pot ser adient per aquesta recepta, encara que el Kirsch, al ser també originari de la mateixa zona, pot gaudir d'una major acceptació.

  

La diferenció entre tots dos, bàsicament, és la maceració i la graduació, més suau i intens de sabor el Miura.

  

Respecte a la cirera...que sigui picota, clar i ben madura. A mi m'agrada extreure'n el pinyol...encara que també es fa amb pinyol. Més endavant us explicaré un petit truc per treure'l.

  

Uns pastís de temporada....molt gustós que també podeu acompanyar d'un coulis de cirera...o d'una crema anglesa, a banda d'una copeta de licor de cirera (el que més us agradi).


  

Som-hi.

  

  

INGREDIENTS

  

400gr de cireres fresques, madures i sense pinyol

  

1 ou sencer

  

1 rovell d'ou

  

50gr de sucre

  

50gr de farina fluixa

  

75gr de nata líquida (o crème fraiche)

  

3 cullerades de licor de cireres

  

un polsim de sal

  

 

 

ELABORACIÓ

 

 

 Ja és temporada de cireres...i n'està ple de molt bones i be de preu també.
 Per fer aquest pastís heu de triar les més madures de totes...les que tenen un coloret més fosc.
Com us he comentat, a mi m'agrada treure el pinyol ja que trobo desagradable trobar-te'l mentre menges....i sobretot si han de menjar criatures. Que com trec el pinyol?

Agafeun boli bic i treieu-li la tinta, que nomès quedi el tub. Renteu-lo bé. Ara perforeu la cirera pel costat superior...
 ...feu una mica de pressió i sortirà el pinyol pel costat inferior.
 Així heu de treure'l de totes.
 No us penseu que és cap feinada...es fa molt ràpid.
 
Tal i com manen els cànons dels "clafoutis" el farem en una safata d'alumini, ja que no es desenmotlla. Les podeu trobar a totes les botigues de "xinesos" i "tot a cent".
Jo com sempre, faré ús de la meva KitchenAid...que per això la tinc, però podeu muntar els ous amb una varilla a ma...o amb un minipimer.
 Barregem l'ou, el rovell i el sucre...
 ...i ho posem a muntar....a velocitat alta.
 Mentre, aprofiteu per untar el motlle amb mantega....i enfarinar-lo. Això evitarà que s'engaxi.
 Peseu la farina...i la nata...per tenir-ho tot apunt.

 Mentre, també, ja podem col.locar les cireres dins el motlle.
 Escampeu-les bé amb les mans. Han de quedar ben repartides.
 Més o menys.
 Ja gairebé estàn els ous muntats...han canviat de color i tot.
 És el moment d'incorporar la farina...
 ...la nata líquida...
 ...i el licor de cireres, un Miura, que és molt aromàtic.
 Un bon xorret...uns tres taps , més o menys. Quatre voltes per barrejar-ho tot...i ja està.
 Tirem aquesta crema per sobre de les cireres, procurant que quedi ben repartida.
 La idea es que la cirera no quedi mai coberta del tot, s'ha de veure.
 Perfecte. Ara preescalfem el forn a 180º graus.
 Ho enfornem durant 30-35 minuts.
 I ja tenim cuit el nostre pastís de cireres.
Fa bona pinta, no?....normalment s'acaba tirant una mica de sucre llustre per sobre o també sucre de vainilla. Però jo he volgut donar-li més protagonisme a la cirera....i per realçar-la ho he pintat amb gelatina de poma.

Escalfem la gelatina de poma pastissera. Si voleu saber on comprar-la us recomano la lectura del consell "On comprar productes de pastisseria".
 Un cop calenta, l'haurem de deixar refredar una mica...fins que tingui la textura més untuosa posible.
 Ara pintem el pastís.
 I aqui teniu el "Clafoutis" de cirera.
 Qué us sembla?
 Curiós pastís, si.
 La gelatina li aporta aquest atractiu visual que fa desitjar de tastar-lo.
Recordeu que el podeu menjar fred o calent acompanyat amb un coulis de fruites del bosc o similar.
I com ha quedat per dins?
 Doncs té una textura de crema trabada....molt suau.
És un pastís que no l'haviem tastat mai...i la veritat, ens ha agradat molt més del que ens pensàvem ja que no ens van massa les cireres a nosaltres. Però aquest cas és tota una excepció.

Bon Profit !!!




Comentaris

envia el comentari