Percebes

El percebe és un crustaci. Fins aquí penso que hi arribem tots. Creix en roques batudes per les onades. Fins aquí penso que també. El seu penis és més gran que la mida del propi animal. Això ja no ho sabia, veus?, vaja, que vindria a ser com el "Nacho Vidal" de les roques. Però no us amoïneu, que la part comestible del percebe no és el penis. Un altre curiositat d'aquests bitxos és que a Europa, antigament, fins ben entrada l'Edat Moderna es creia que algunes espècies d'oques (les del gènere Branta) eren la metamorfosi madura dels percebes. D'aquesta manera les aus com les oques i els ànecs eren classificades com peix. Entre els arguments per a tan curiosa taxonomia estava el fet que els percebes tenen apèndixs que recorden plomes i que, en tractar-se d'aus migratòries, no es coneixien els seus nius ni cries.

Quines barbaritats, eh? Aquest curiós animal s'explota sobretot des de Galícia i Astúries, Cantàbria, País Basc, Portugal i França (especialment en Belle Isle), sent la costa gallega un dels millors llocs per a aquesta espècie, que constitueix un producte típic de la gastronomia. Es recull manualment en les roques situades a la zona intermareal de les ries, penya-segats, illes, etc., amb un risc considerable per als operaris, localment anomenats "percebeiros o Lanpernari" Total, un producte d'aquells que a mida que vas menjant-los més t'enganxen. El percebe és un fruit del mar d'excel.lent gust i una temptació irrefrenable per a molts. Els bons són cars, clar, el percebeiros es juguen la vida per collir-los, i en trobareu de millor i pitjor qualitat. Es consumeixen tres grans tipus de percebes en el nostre país:

- En primer lloc destaquem el percebe Pollicipes pollicipes és el de major qualitat i sabor més distingit. És el percebe de les nostres costes, riques en nutrients, d'aigües fredes i batudes.

- Percebe marroquina (Mitella pollicipes). Pertany a la mateixa espècie, però sol ser més llarg i més clar que l'anterior. Aquest al contrari que el Pollicipes pollicipes es captura en aigües càlides, i la seva textura i sabor són molt diferents als del percebe del nord d'Espanya. Solen tenir trossos de roca terrosa de color marró adherida al ciment del percebe, una cosa molt útil per distingir-los a simple vista, encara que no sempre és així.

- I finalment tenim el percebe canadenc (Pollicipes polymerus). Aquest percebe prové de les costes atlàntiques del Canadà, i el podem diferenciar molt bé per la seva ungla, la qual posseeix una major quantitat de plaques entre l'ungla superior i on comença el peduncle.

1.

Els d'avui són d'una mida més aviat petita.

2.

Fan una olor a mar....terrible. Estrany animal, eh?

3.

Com us comentava, es poden coure amb aigua de mar. Altrament, farem servir sal grossa per salar l'aigua

4.

S'hi posen entre 60-70gr. de sal grossa per litre d'aigua.

5.

Rentem una mica els percebes.

6.

Esperem a que bulli l'aigua

7.

En aquest moment, hi aboquem els percebes.

8.

I ara esperem a que arrenqui el bull de nou. Alguns diuen que després de resar un pare nostre...ja es poden treure.

9.

Si és petit es pot treure de seguida, amb 30 segons de cocció. Si és molt gros, espereu un minut i mig.

10.

I ja podem servir-los, ben calents. Ara és quan heu de retorçar-los la part superior per trencar el cos i extreure'n la carn, tot un plaer pels sibarites.

11.

Bon profit !!!

×

Comparteix això

Comparteix aquesta llista amb els teus familiars i amics.