Cargolins de punxes (canyailles)

Un entrant molt clàssic

  

El cargol punxenc és típic de Vilanova i la Geltrú.  Però potser el coneixeu més per "canyailla".

  

La "canyailla" o cargol de punxes també és molt típic del sud d'Espanya. Aquest cargol (Murex brandaris) és una petxina estilitzada i espinosa, que confereix una bellesa singular a aquest gasteròpode marí. De l'abundància d'aquest mol.lusc dóna fe el sobrenom afectuós de "cañailla" amb el qual es coneix a Cadis als habitants de la Illa (San Fernando) 

  

Però, com es captura?

  

El mariscador espera l'arribada de marees i s'introdueix a l'aigua fins més o menys la cintura i va caminant descalç. Durant la marxa va arrossegant acuradament els peus fins topar-se amb aquests moluscs, per posteriorment anar introduint-los en una xarxa.També solen capturar en "sec", simplement fent el mateix procés però entre els llocs que han quedat descoberts en retirar-se la marea.

  

A mi m'agraden molt, però no sempre se'n troben al mercat.

  


INGREDIENTS
400 gr. de canyailles
un raig de conyac
un raig de vi blanc
boles de pebre negre
mitja llimona
2 fulles de llorer
una rameta de romaní
oli d'oliva
30 gr. sal per litre d'aigua
 

ELABORACIÓ

 

 

 

Renteu-les bé, amb aigua i sal...i desprès un altre cop nomès amb aigua

 

 

Són molt macos aquests cargols

Prepararem els ingredients

 

 

Pesarem uns 30 gr de sal per un litre d'aigua

 

 

Afegirem les boletes de pebre....unes rametes de romaní....i el raig de mitja llimona

 

 

Incorporem la sal pesada


 

 

Li tirem un bon raig de conyac (brandi) i un altre de vi blanc

 

 

Ho posem a bullir

 

 

He aprofitat per a fer també uns "bígaros" que diuen....els altres cargolins de mar que s'acostumen a fer, però que tenen una cocció en temps diferent.

 

 

Quan arrenqui el bull....tirem els cargols.

 

 

 

 

Els deixarem bullir entre 15 i 20 minuts.

Passat aquest temps, ja els podem treure i refredar

Hi ha gent que els refreda amb gel per trabar la cocció de cop

 

Serviu-los freds, amb una mica de llimona i uns escuradents, clar.

De totes maneres, si són molt grossos, és posible que els escuradents es trenquin.


 

En aquest cas, podeu utilitzar la mateixa banya o punxa del cargol per extreu-re'n la carn d'un altre.

Com podeu veure...aquests tenen una bona mida.

Jo trec la tapa dura que porten al davant i els budells aquests que pengen. La resta cap dins.

Està bonísim !!!....tenen un gustet a mar...molt especial.

Ja podem gaudir d'unes bones tapes amb "bígaros" i "cañaillas".

Nomès ens quedaria completar el vermut amb una gambes salades, unes olivetes i unes patates xips....i es clar, acompanyat d'un bon vermut Miró.
Bon Profit !!!



Comentaris

envia el comentari