Catalunya Diari

Faves amb calamarsets

Aprofiteu la temporada!

Avui us porto un platillo suculent, d'aquells que costa de trobar. En català correcte hem de dir calamarsets, tot i que com fa referència en Jaume Fàbrega, sovint també li diem xipirons (mot d'origen basc). Qui sap si aviat serà inclós al DIEC, com passa amb altres mots popularment acceptats.

Com sabeu, el fruit de les faves, la llavor d'un llegum també anomenada fava, té un alt percentatge de proteïna (fins al 30%) i són molt apreciades en cuina, també en plats vegetarians i vegans. Les faves són el fruit de la favera -Vicia faba- que menjaven els nostres avantpassats.

Faves amb xipirons

Les faves són ancestrals, ja eren conegudes en el neolític, principalment per influència púnica. Quan són molt tendres es mengen amb les bejoques, que han de ser ben verdes sense taques marrons; més endavant els bessons, i ja seques, són la primera matèria de la fava palada, coneguda popularment com a fava parada. A Menorca era típic la fava i fideu, un exemple de combinació perfecta de llegum i cereal que compensen mútuament el valor biològic de les proteïnes. Actualment han recuperat el prestigi gastronòmic front el perfil de menjar de subsistència.

Atributs i propietats nutricionals: Les faves tendres, consumides com a verdura, són un aliment molt ric en aigua (90%) i per tant, pobrement calòric (64 kcal/100g). Són riques en carbohidrats (10%) principalment complexos, proteïnes (5.4%) i fibra (4%). Si es consumeixen com a llegum, poseeixen menys aigua i tant l'aportació calòrica, com els percentatges de nutrients que conté, lògicament, s'incrementaran. En ambdós casos, les faves aporten potassi, calci, fòsfor, ferro, magnesi i seleni, com també carotens, vitamina A, C, niacina i àcid fòlic.

La fava s'ha de coure correctament la fava i evitar així el "favisme". El favisme és una malaltia hereditària caracteritzada per anèmia hemolítica, amb astènia, hemoglobinúria, trastorns digestius i febre. És deguda a la ingestió de faves crues o a la inhalació del pol·len de la planta en persones amb una manca congènita de l’enzim glucosa-6-fosfat-deshidrogenasa. Dit això, la fava resulta un producte excel·lent que combina molt bé amb productes de mar i muntanya. A gaudir! (Font: gastroteca.cat)

INGREDIENTS

800 g faves pelades

400 g xipirons nets

2 tomàquets ratllats

1 ceba

1 cabeça d'alls sencera

1 pastilla de brou d'au

1 got de vi blanc

1 tros de bitxo picant

uns brins de safrà

aigua

oli d'oliva

un polsim de pebre negre

sal

 

VARIANTS:

 

- Podeu fer-lo sense bitxo picant

- S'hi poden afegir pèsols

- Es pot fer amb calamar o sípia

- Si no teniu vi blanc, podeu utilitzar vi ranci o brandi

 

TEMPS D'ELABORACIÓ: 90 minuts

ELABORACIÓ

ELABORACIÓ_1
1.

Primer de tot netegeu bé el xipiró o calamar petit. Aquesta tasca la podeu fer vosaltres o demanar que us ho facin a la peixeteria (si no hi ha massa gent, ja que és una tasca entretinguda).

ELABORACIÓ_2
2.

Ratlleu els tomàquets.

ELABORACIÓ_3
3.

Poseu a escalfar un bon raig d'oli d'oliva i tireu-hi un parell d'alls a trossos. Quan comencin a agafar color, afegiu (si us agrada) una mica de bitxo picant al gust.

ELABORACIÓ_4
4.

Immediatament, abans no es cremin els alls i el bitxo, afegiu-hi els calamars ben escorreguts. Compte que esquitxa! us podeu cremar.

ELABORACIÓ_5
5.

De seguida que canviin de color, ja hi podeu afegir una ceba tallada a la juliana grossa.

ELABORACIÓ_6
6.

Tireu un polsim de sal i deixeu que la ceba es faci tova.

ELABORACIÓ_7
7.

Ara, aboqueu-hi el tomàquet.

ELABORACIÓ_8
8.

Remeneu i deixeu coure el tomàquet 5 minuts amb una mica de pebre negre també.

ELABORACIÓ_9
9.

Quan ja no quedi líquid (que es vegi el fons i canvii el soroll de la cocció) tireu la pastilla de brou deshidratada. Altrament, en comptes d'aigua i pastilla de brou, podeu fer el plat amb brou d'au directament.

ELABORACIÓ_10
10.

A continuació, aboqueu-hi les faves i el got de vi blanc.

ELABORACIÓ_11
11.

Tapeu-ho i deixeu evaporar l'alcohol durant 5 minuts.

ELABORACIÓ_12
12.

Seguidament, cobriu-ho tot amb aigua i deixeu-ho coure a foc lent durant una hora aproximadament.

ELABORACIÓ_13
13.

Saleu-ho i vigileu de tant en tant que no falti aigua.

ELABORACIÓ_14
14.

Si cal afegir aigua, sempre aigua bullent i poca, rectificant de sal alhora. A poc a poc, la fava es courà i el suquet agafarà consistència.

ELABORACIÓ_15
15.

Un cop la fava sigui bn cuita, ja podeu apagar el foc i deixar reposar el plat una estona, millor un parell d'hores. O millor encara menjar-ho al dia seguent.

ELABORACIÓ_16
16.

Emplateu-ho i gaudiu-ho. Bon Profit!


Si has fet la recepta, deixa el teu comentari!
Gerard
"Xipiró" no existeix en català. No catalanitzeu alegrement mots que no són catalans. "calamars petits" o "calamarsets" sí que és català.
Gerard
Fer servir pastilles de brou concentrat del tipus Gallina Blanca és un atemptat a la bona cuina. Un cuiner no ho hauria ni de suggerir.
Albert
Hola Gerard, gràcies pels teus comentaris. Respecte al primer, tens tota la raó. Tot i així, hi ha mots (com comenta en Jaume Fàbrega https://blocs.mesvilaweb.cat/jaumefabrega/?p=267406) que popularment es fan servir i que, potser, acaben inclosos aviat al DIEC. I sobre el segon, també tens raó. Si ets seguidor meu sabràs que pràcticament sempre utilitzo brous naturals i casolans. Però en ocasions com aquesta de confinament, es poden utilitzar altres recursos, millor que aigua sola. Gràcies!

envia el comentari