Suquet de lluç amb patates i musclos dàtil

Una variant del tradicional suquet

 

  

Els que seguiu aquest blog sabeu com m'agraden aquesta mena de plats. Avui, de nou, us presento una variant del tradicional suquet de lluç, que acompanyaré amb uns musclos "dàtil". S'anomena musclo dàtil al musclo francès de la costa de Normandia. Com sabreu, els francesos no toleren el musclo de mida grossa i aquests petitons són els que millor surten. Tot i ser petits, acostumen a sortir molt plens. De vegades aquests musclos arriben a les nostres peixateries i val la pena aprofitar l'avinentesa. Personalment, em quedo amb els musclos de les terres de l'Ebre, així com amb el musclo de roca que podem trobar al llarg del nostre litoral. Però aquest de Normandia, realment, són musclos molt saborosos de mida petita i us agradaran segur, sobretot si sou dels que us fa una mica d'angúnia posar-vos un musclo gros a la boca. Us recomano la lectura de la recepta Musclos de Normandia a la planxa. Com sempre, si no dic res, entendrem que les mides d'aquesta recepta corresponen a quatre persones. Som-hi!


 

 

 

INGREDIENTS

 

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

 

  

  

  

 

ELABORACIÓ

 

 

Rentem i preparem el lluç.

 

Rentem els musclos i retirem les restes d'algues i/o clapes.
 
Com podeu comprovar, el musclo dàtil és força petit, però també és molt ple.
 
Començarem per trinxar la ceba i tallar els alls a làmines gruixudes.
 
Escalfeu un bon raig d'oli en una cassola plana i daureu l'all.
 
Mentrestant, aprofiteu per ratllar els tomàquets madurs.

 

  

  

Quan l'all sigui daurat...
 
... Hi abocarem la ceba. Deixeu-ho sofregir una estona.
 
Aprofiteu ara per anar pelant les patates.
 
Talleu-les a rodanxes gruixudes.
 
Afegiu-hi les fulles de llorer quan la ceba ja sigui transparent. Si voleu donar-li un toc picant, ara hi podeu afegir també una mica de bitxo trinxat.
 
Seguidament, incorporeu-hi el tomàquet ratllat i...
 
... Una mica de pebre vermell dolç.
 
Deixeu-ho reduir uns minuts fins que el tomàquet sigui cuit i s'hagi consumit tota l'aigua.
 
Molt bé.
 
Ara ja hi podem incorporar les patates.
 
Hi posarem una mica de pebre negre...
 
... I una mica de sal.
 
Deixeu-les sofregir una estona.

 
Remeneu-ho per evitar que s'enganxi.
 
Habitualment faig servir vi Gran Chef de Pinord per cuinar. És un vi blanc macerat amb herbes, molt concentrat.
 
S'hi ha de posar la meitat que qualsevol altre vi. Si no en teniu, poseu-hi una copa de vi blanc normal.
 
Tapeu-ho i deixeu-ho fer uns 10 minuts, fins que evapori l'alcohol.
 
Passat aquest temps, cobriu les patates amb aigua o brou de peix. No és necessari, però amb brou de peix sempre obtindreu un gust més intens a la salsa, tot i que amb aigua queda més que bé. Recordeu que hi estem posant peix fresc i musclos.
 
Tireu-hi una cullerada de farina també.
 
No us preocupeu pels grumolls. Com que ha de bullir es desfaran tots. La farina ens ajudarà a lligar la salsa.
 
Passats uns 15-20 minuts més, les patates haurien d'estar cuites.
 

I el suc lligat. Jo ho comprovo amb la cullera de fusta rascant el fons.
 

És el moment perfecte per afegir-hi el peix. Rectifiqueu de sal.

 

Saleu el lluç.
 

I empebreu-lo.

 

Col·loqueu-lo amb gràcia dins la cassola.
 
Molt bé.
 
Repartiu bé els trossos.
 
I finalment, al mateix temps, incorporeu-hi també els musclos.
 
Perfecte.
 
Ara, si voleu, podeu sacsejar la cassola una mica, a fi i efecte d'impregnar tot el conjunt amb la salsa.
 
Tapeu-ho i deixeu-ho fer a foc mitjà-baix uns minuts, fins que s'obrin els musclos
 
Tasteu-ho de sal. Afegiu-hi també una mica de julivert trinxat per sobre.
 
I ja ho tenim fet. Deixeu reposar el guisat uns minuts abans de servir.
 
Si voleu, ho podeu posar al forn en mode grill i daurar una mica la capa superior.
 
I ja ho podeu emplatar.

 

Ummmmm.... quina flaire!

 

Una copeta fresca de vi blanc, no?
 

Bon profit!

  

  

  

I PER BEURE...

 

  

Nom:

  

Varietat/s:

  

Capacitat:

  

Zona:

  

Fabricant:

  

 

Color: groc daurat. Aromes: elegant i suau, cítrics, confitura, torrats, crema, mantega. En boca: untuós, bona acidesa, llaminer, tocs de fruita blanca madura i persistent. Ens encanta! No te'l perdis! 
 

Font: www.esperitdevi.cat




Comentaris

envia el comentari