Guisat de mongetes a l'estil "Le llamaban Trinidad"

Un guisat boníssim

  

>Feia un temps que anava al darrere d'aquesta recepta.

  

Si, ja sé que no té res a veure amb la cuina catalana, ni tan sols amb la cuina representativa de cap país o cultura.

  

Però em feia molta gràcia fer-la.

  

De fet, no és la primera vegada que ho faig.

  

Ho vaig fer amb les hamburgueses "Burguer Cangreburguer" del Bob Esponja i aviat ho tornaré a fer amb els "Dorayakis" d'en Doraemon.

  

Jo, és que de petit m'empassava totes les pel·lícules del Bud Spencer i Terence Hill.

  

Però totes, eh?

  

Sempre que arribava del videoclub amb una peli del Bud Spencer... la meva mare exclamava:

  

"Què?... Una altra peli del Bud Spencer? No!"... I els germans rèiem amb complicitat.

  

Una passió, nanos.

  

Això també em passava amb les pel·lícules de l'Esteso i el Pajares... i l'Ozores, és clar.

  

  

Són pelis que m'han marcat, vaja. A la peli "Le llamaban Trinidad" hi destacaven de forma peculiar les bufetades i el menjar.

  

Primer es banyaven tots dos en la mateixa aigua bruta d'una banyera pudenta.

  

Després, a menjar.

  

Sempre menjaven el mateix... aquella paella gran, ronyosa i d'aspecte llardós on sucaven pa directament, que contenia una mena pasta feta de mongetes en salsa (frijoles) que es fotien utilitzant la mateixa cullera de cuinar-les.

  

I és clar, veure'ls menjar era preludi de baralla segura. Sempre arribava el malo malísimo a molestar-los mentre dinaven.

  

I ho entenc.

  

A mi també m'emprenya molt que em molestin mentre dino... però potser no tant com per acabar estomacant el personal, jeje.

  

Allà començava una baralla amb bufetades a tort i a dret...."hondonadas de hostias" que dirien alguns... amb el puny tancat al mig del cap... amb la mà oberta a l'orella... i, finalment, fent una exhibició amb el seu revòlver,

  

Al final, no quedava dret ni l'apuntador.

  

Què grans eren!... Quantes rialles!... I quins agradables records.

  

Aquesta entrada d'avui pretén ser un elogi a tota aquella brutícia (a la mugre, en castellà)... I un tribut a aquelles pel·lícules d'aquest parell d'actors dolents (tot s'ha de dir...) però que conformen una part molt entranyable de la nostra infància.

  

Feu-vos aquesta morterada un dia per dinar... i gaudiu del plaer de menjar com uns autèntics marrans.

  

Tsch... En el fons és un excel·lent plat, eh?

  

Per a fer aquesta recepta m'he inspirat en una recepta que ens proposen al blog "Cheffrustrado.soy" tot i que jo he fet la meva pròpia versió.

  

Tècnicament, hauria de dir que aquesta recepta és per a quatre persones, però en aquest cas diré que és només per a una!... s'entén, oi?.. Juas!.. I si ho podeu fer escoltant Ennio Morriconemillor!

  

No puc tancar aquesta introducció sense deixar-vos un link a una d'aquelles escenes antològiques.

  

I si teniu oportunitat, escolteu la seva BSO.

  

Som-hi!

  

  

  

  

  

  

INGREDIENTS

  

500 g de mongetes bullides

  

100 g de cansalada viada a trossos

  

50 g de daus de pernil serrà

  

1 ceba gran en juliana

  

un bon raig de cervesa de fermentació alta

  

1 cullerada de pebre vermell de "La Vera"

  

3 cullerades grans de salsa barbacoa

  

6 cullerades grans de tomàquet fregit

  

1 sobre de formatge parmesà

  

1 o 2 bitxos

  

3 alls laminats

  

pebre negre

  

oli d'oliva

  

sal

  

  

VARIANTS:

  

- Hi podeu posar xile picant

  

- Podeu substituir les mongetes per fesols vermells

  

- Podeu afegir tota mena de carn a daus (pernil, llom, xoriço, botifarra crua o negra, carn picada, etc.)

  

  

ELABORACIÓ

  

  

Preparem tots els ingredients.

  

  

Utilitzaré una paella cutre... de les típiques del "far-west". Jo l'he comprada especialment per fer aquesta recepta... i només m'ha costat 3,80 ?. Però es que em feia molta gràcia fer-ho bé.

  

  

Escalfeu bé la paella sense oli i quan sigui calenta afegiu un bon raig d'oli i seguidament la cansalada tallada.

  

  

Saleu-la una mica.

  

  

Ha que quedar ben daurada. Compte que esquitxa i espetega... així que us recomano fer ús d'una tapadora.

 

 

 

  

Un cop feta la carn, la reservem... i fregirem els daus de pernil.

  

Feu servir el mateix oli.

  

  

Quan comencin a tenir aspecte torradet, els reservem juntament amb la carn.

  

  

En el mateix oli... daurem ara l'all laminat.

  

  

Com que estarà calent... l'all de seguida agafarà color.....així que compte de no cremar-lo. En aquest mateix moment afegiu el bixto (o caiena). El podeu picar o posar sencer... o meitat i meitat.

  

  

Res, uns segons... que canviï de color... i ja està, que es crema molt ràpid.

  

  

Incorporem la ceba trinxada i, per tant, la cocció de l'all i del btixo es pararà.

  

  

Deixeu que la ceba es faci a foc més aviat baix.

  

  

Passats uns 8-10 minutets de cocció de la ceba, ja podrem incorporar tot el que havíem reservat.

  

  

És el moment d'afegir la cervesa. Jo he utilitzat una "Leffe" rossa, però podeu fer servir la negra també.

  

  

Hi tirem un bon raig... gairebé la meitat (uns 150cl).

  

  

Ara, deixarem que s'evapori l'alcohol... que faci xup-xup uns 10 minutets.

  

  

Tapeu-la.

  

  

Passat aquest temps, incorporeu la cullerada de pebre vermell.

 

 

 

  

També hi posarem la salsa barbacoa. A mi, m'agrada especialment aquesta, feta amb mel.

  

Aproximadament unes tres cullerades grans.

  

  

Ho remenem bé.

  

  

Hi posem una bona quantitat de pebre negre.

  

  

I el tomàquet, unes 6 o 7 cullerades grans també.

  

  

I què ens queda?... les mongetes bullides, és clar.

  

  

Ho remenem tot plegat a foc baix.

  

  

Per acabar, aboquem un paquet sencer de formatge ratllat (parmesà).

  

  

El formatge l'he posat per dues raons: l'una com a homenatge a les pel·lícules italianes de l'Spaguetti Western... i perquè en Terence Hill (Mario Girotti) era italià. I l'altra, perquè el formatge li aportarà la textura pringosa pròpia de les "plastes" que se servien a les seves pel·lícules. També rebaixarà el color vermellós de la salsa i li donarà un aspecte visual més atractiu... I que li va de meravella el formatge, què coi!

  

  

Després de fondre's el formatge... aquest és l'aspecte final del plat.

  

  

Sensacional!... Justament el que buscava!

  

  

Sembla una bestiesa però m'ha fet il·lusió fer aquest plat i més comprovar-ne el magnífic resultat

  

  

I aquí el teniu acabat. No cal emplatar. Així es com s'ha de servir, eh?

  

  

I és clar, a sucar pa sense miraments... i a menjar amb la mateixa cullera emprada per guisar.

  

  

Bromes a banda... és un plat extremadament bo... recomano a tots que el tasteu, de veritat.

 

 

 

Si, ja sé que no és el més indicat per a guardar la línia... però no deixeu de gaudir algun cop d'aquest plat.

  

Si el feu... espero el vostre feedback, eh?

  

Vinga va... us el presentaré d'una forma més decent, si voleu.

  

  

És un plat força picantó... de grans aromes i millors sabors.

  

Bon profit!

 

 



Comentaris

envia el comentari