Guisat de mongetes a l'estil "Le llamaban Trinidad"

Un guisat boníssim

  

>Feia un temps que anava al darrere d'aquesta recepta.

  

Si, ja sé que no té res a veure amb la cuina catalana, ni tan sols amb la cuina representativa de cap país o cultura.

  

Però em feia molta gràcia fer-la.

  

De fet, no és la primera vegada que ho faig.

  

Ho vaig fer amb les hamburgueses "Burguer Cangreburguer" del Bob Esponja i aviat ho tornaré a fer amb els "Dorayakis" d'en Doraemon.

  

Jo, és que de petit m'empassava totes les pel·lícules del Bud Spencer i Terence Hill.

  

Però totes, eh?

  

Sempre que arribava del videoclub amb una peli del Bud Spencer... la meva mare exclamava:

  

"Què?... Una altra peli del Bud Spencer? No!"... I els germans rèiem amb complicitat.


  

Una passió, nanos.

  

Això també em passava amb les pel·lícules de l'Esteso i el Pajares... i l'Ozores, és clar.

  

  

Són pelis que m'han marcat, vaja. A la peli "Le llamaban Trinidad" hi destacaven de forma peculiar les bufetades i el menjar.

  

Primer es banyaven tots dos en la mateixa aigua bruta d'una banyera pudenta.

  

Després, a menjar.

  

Sempre menjaven el mateix... aquella paella gran, ronyosa i d'aspecte llardós on sucaven pa directament, que contenia una mena pasta feta de mongetes en salsa (frijoles) que es fotien utilitzant la mateixa cullera de cuinar-les.


  

I és clar, veure'ls menjar era preludi de baralla segura. Sempre arribava el malo malísimo a molestar-los mentre dinaven.

  

I ho entenc.

  

A mi també m'emprenya molt que em molestin mentre dino... però potser no tant com per acabar estomacant el personal, jeje.

  

Allà començava una baralla amb bufetades a tort i a dret...."hondonadas de hostias" que dirien alguns... amb el puny tancat al mig del cap... amb la mà oberta a l'orella... i, finalment, fent una exhibició amb el seu revòlver,

  

Al final, no quedava dret ni l'apuntador.

  

Què grans eren!... Quantes rialles!... I quins agradables records.

  

Aquesta entrada d'avui pretén ser un elogi a tota aquella brutícia (a la mugre, en castellà)... I un tribut a aquelles pel·lícules d'aquest parell d'actors dolents (tot s'ha de dir...) però que conformen una part molt entranyable de la nostra infància.


  

Feu-vos aquesta morterada un dia per dinar... i gaudiu del plaer de menjar com uns autèntics marrans.

  

Tsch... En el fons és un excel·lent plat, eh?

  

Per a fer aquesta recepta m'he inspirat en una recepta que ens proposen al blog "Cheffrustrado.soy" tot i que jo he fet la meva pròpia versió.

  

Tècnicament, hauria de dir que aquesta recepta és per a quatre persones, però en aquest cas diré que és només per a una!... s'entén, oi?.. Juas!.. I si ho podeu fer escoltant Ennio Morriconemillor!

  

No puc tancar aquesta introducció sense deixar-vos un link a una d'aquelles escenes antològiques.

  

I si teniu oportunitat, escolteu la seva BSO.

  

Som-hi!

  

  

  

  

  

  

INGREDIENTS

  

500 g de mongetes bullides


  

100 g de cansalada viada a trossos

  

50 g de daus de pernil serrà

  

1 ceba gran en juliana

  

un bon raig de cervesa de fermentació alta

  

1 cullerada de pebre vermell de "La Vera"

  

3 cullerades grans de salsa barbacoa

  

6 cullerades grans de tomàquet fregit

  

1 sobre de formatge parmesà

  

1 o 2 bitxos

  

3 alls laminats

  

pebre negre

  

oli d'oliva

  

sal

  

  

VARIANTS:

  

- Hi podeu posar xile picant

  

- Podeu substituir les mongetes per fesols vermells

  

- Podeu afegir tota mena de carn a daus (pernil, llom, xoriço, botifarra crua o negra, carn picada, etc.)

  

  

ELABORACIÓ

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

 

 

  

Un cop feta la carn, la reservem... i fregirem els daus de pernil.

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

 

 

  

També hi posarem la salsa barbacoa. A mi, m'agrada especialment aquesta, feta amb mel.

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

Mario Girottipringosa

  

  

  

  

  

  

bestiesa 

  

  

  

  

  

  

 

 

Si, ja sé que no és el més indicat per a guardar la línia... però no deixeu de gaudir algun cop d'aquest plat.

  

Si el feu... espero el vostre feedback, eh?

  

  

  

  

 




Comentaris

envia el comentari