Picantons a les fines herbes

Una recepta boníssima

  

>Fa una setmana vam estar en una casa rural anomenada Cal Pinyater on vam celebrar la revetlla de Sant Joan. Doncs bé, resulta que els amos eren de Parets i sembla que coneixien el meu avi, que tenia una torre allà. Coneixien llocs emblemàtics com Can Roc... la senyora Lluïsa dels pollastres, etc. I em va fer molta il·lusió recordar aquella època amb ells. El món és un mocador, que diuen.

  

  

La Maria Teresa fa licors i és tota una especialista en herbes aromàtiques i espècies. Té una plantació digna de ser fotografiada.

  

Vam estar parlant molta estona... de fet, tots dos compartim la mateixa afició per la cuina. Em va explicar com fer vermut, com fer la ratafia... i, finalment, em va preparar un farcellet d'herbes aromàtiques fresques que contenia romaní, farigola, sajolida i orenga.


  

  

És clar, en arribar a casa vaig pensar que aquelles herbes fresques les havia d'aprofitar abans no s'assequessin i aprofitar, sobretot, l'intens aroma que les mateixes herbes en sec han perdut. Per cert, també em va explicar que si prepareu unes olives, podeu tallar una mica de sajolida fresca, ben petita, i amanir-les amb aquesta herba tan particular... i creieu-me que és tot un bé de Déu.

  

Agraeixo a l'Antonio i la Maria Teresa la seva actitud i dedico aquesta recepta a la casa de turisme rural Cal Pinyater. Recepta que, tot s'ha de dir, m'ha quedat per llepar-se'n els dits.

  


  

  

  

INGREDIENTS

  

4 picantons

  

1 cabeça d'alls

  

2 llimones

  

orenga fresca

  

romaní fresc

  

farigola fresca

  

sajolida fresca

  

oli d'oliva

  

pebre vermell

  

pebre negre

  

1 got de vi ranci o especiat

  

4 o 5 patates

  

4 tomacons

  

julivert picat

  

sal

  

 

 

ELABORACIÓ

  

  

 Quina flaire que fa aquest farcellet d'herbes fresques!

  

  

  La sajolida... És una herba que no s'aprofita gaire per cuinar, però que ofereix moltes possibilitats.

  

  

 El romaní... Aquesta herba és història viva de Catalunya...


 

 

 

 

Abans de res rentarem bé els nostres picantons... i procurarem treure'ls els pelets que tenen.

  

  

 Reguem una safata per al forn amb oli d'oliva.

 

 

 

Tallem unes patatones, de gruix considerable i les distribuïm. Les salem, els tirem una mica de pebre vermell en pols i afegim també els tomàquets.

  

  

   Ara hi posarem unes herbes fresques... una mica de cada...

  

  

 Però les tallarem ben petites amb unes tisores....

  

  

 Afegim una mica de pebre negre per sobre, una mica de sal...

  

  

  Perfecte.

  

  

 Tirarem també per sobre una mica d'all i julivert picat.

  

  

 Ara hem de farcir els picantons amb una mica d'herbes....

  

  

i dos talls de llimona. Podeu posar uns talls de llimona entre les patates també, aportarà un molt bon gustet al suquet final.


  

  

Per cert, prèviament he untat els picantons amb sal i pebre vermell. Ho podeu fer amb les mans, que us anirà millor.

  

  

  Continuem farcint tots els picantons... amb un parell de grans d'all sencers i sense pelar.

  

  

 Perfecte. Ja tenim els quatre picantons a punt.

  

  

  Podem preescalfar el forn a 190-200º graus.

  

  

  Tirarem un bon raig d'oli d'oliva per sobre dels picantons i els enfornarem.

  

  

 Primer els tindrem uns 20 minutets.

  

  

Llavors afegirem el vi. Jo utilitzo aquest vi Gran Chef de Pinord, que està fet amb herbes aromàtiques i li va de meravella al plat, però podeu utilitzar un vi ranci qualsevol... i a les males males, un vi blanc.

  

  

 Hi tirem un bon raig per sobre. Més o menys un got.


  

  

Poc a poc s'aniran coent. Ara els heu de tenir 10 minutets més i donar-los la volta. Estan cap per avall 10 minutets més i els tornem a donar la volta.

  

  

En cada operació haurem de ruixar els picantons amb la salseta que s'ha generat. Si els trobeu massa secs o que falta suquet, podeu tirar un rajolí d'aigua. Ara pujarem una mica el forn i passarem a daurar la pell. Uns 10-15 minutets més.

  

  

Sembla que ja està fet, aquest pollastre.

  

  

   Tasteu les patates per comprovar que ja siguin cuites.

  

  

Això està diví. Ja ho podem emplatar.

  

  

Servim un picantó per persona, acompanyat de patates, tomàquet i suquet. L'he volgut decorar amb una branqueta fresca de romaní.

  

  

Ha quedat molt ben cuit i, sobretot, aromatitzat.


  

  

 Els tomacons fets així, ara que és temporada, són un barbaritat.

  

  

 I les patates... el complement perfecte.

  

  

 El podeu torrar més o menys, això va al gust, però un pollastre al forn sempre ha de quedar torradet.

  

  

 I a gaudir...

  

  

 Suqueu-hi pa a dojo... que això no passa cada dia.

  

  

Bon profit!

 

 




Comentaris

envia el comentari