Croquetes de pollastre

Les clàssiques

 

Recepta núm. 464 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català. Un clàssic dels clàssics: la croqueta de pollastre casolana. No conec ningú a qui no li agradin les croquetes casolanes de pollastre. Normalment, aprofito el pollastre sobrant d'un pollastre a l'ast compra't amb anterioritat. El gustet del pollastre a l'ast es nota i queden molt bones, però les podeu fer amb pollastre rostit o pollastre a la planxa.

 

Aquesta recepta és pràcticament la mateixa que podríem utilitzar per a fer les croquetes de peix, recepta ja publica on vam parlar del tema croquetes. Per cert, al sud de l'Àfrica, a Cap Verd, també fan croquetes de peix però solen ser molt picants, així que si voleu preparar-les a l'estil d'allà, sigueu generosos amb l'all, la ceba i el pebre vermell picant però llavors oblideu-vos que en mengin els nens. Respecte a les croquetes industrials, l'única marca de croqueta que, per a mi, val una mica la pena és Espuga. De fet, només conec un lloc on les venen: a l'Espucarn de Rubí i Hospitalet.


 

 

  

En qualsevol cas, no deixen de ser croquetes industrials. Si les podeu comprar de casolanes, millor. Però com sempre, el meu consell es que us les feu vosaltres mateixos a casa, que us estalviareu diners, menjareu més sa i us sortiran mil vegades més bones. Us les fareu al vostre gust i les gaudireu més. Això sí, donen una mica de feina, tot s'ha de dir. Entre que es refreda la pasta i tal poseu-li un parell d'hores o tres. Ànim, que val la pena!

  

  

  

  

INGREDIENTS

  

250 g de pollastre cuit

  

120 g de mantega


  

120 g de farina

  

200 g de ceba trinxada petita

  

1 litre de llet

  

pebre negre

  

nou moscada

  

oli per fregir

  

pa ratllat

  

farina

  

3 ous

  

sal

  

  

VARIANTS.

  

- Amb aquesta mateixa elaboració, podeu fer croquetes de pernil (recepta núm. 463 del CPCC), de bolets, de bacallà, de pebrot, d'albergínia, sobrants del rostit, gallina, etc...

  

- Podeu utilitzar pollastre a l'ast però eviteu utilitzar-ne la pell

ELABORACIÓ

  

  

  

  

 

  

  

 

  

  

 

  

  

 

  

  

 

  


  

 

  

  

 

  

  

  

  

 

  

  

  

  

 

  

  

  

 

  

  

 

  

  

 

  

  

 

  

  

 

  

  

 

  

  

  

  

  

  

 

  

  

 

  

  

  

  

 

  

  

 

  

  

 

Un cop freda, si voleu, la podeu reservar a la nevera per acabar de fer les croquetes a l'endemà, tot i que es poden fer al mateix dia sense problemes.
 

  

  

 Amb la pasta ja freda, comencem a donar forma a les nostres croquetes.
 

  

  

 Bateu tres ous, com per a una truita francesa.

 

  

  

 Prepareu una safata o plat amb pa ratllat.
 

  

  

 Prepareu una safata o plat amb farina.
 

  

  

 I, amb l'ajuda d'una cullera, comenceu a formar les croquetes.

  

  

 No cal dir que heu de tenir les mans ben netes o utilitzar guants.

 

 A mi m'agrada preparar-les totes i després anar enfarinant.
 

  

  

 Les passem primer per farina...
 

  

  

Per cert, quan tingueu la croqueta arrebossada amb farina podeu aprofitar per donar-li una millor forma, ja que no s'enganxarà a les mans.
 

  

  

 Un cop enfarinada, la passarem per l'ou batut.
 

  

  

  Utilitzeu una forquilla per voltar-la.
 

  

  

Quan la croqueta sigui ben xopa d'ou batut, passeu-la finalment pel pa ratllat.

 

  

  

 Un cop tingui posat el pa ratllat també podem afinar una mica més la forma.

  

  

En qualsevol cas, la gràcia de les croquetes casolanes és que quedin boterudes, oi que sí?.

  

En podeu fregir unes quantes el mateix dia i la resta congelar-les.
 

  

  

Si les voleu congelar, poseu-les en una safata plata i millor sobre un paper film, per evitar que s'enganxin.

  

Un cop congelades, ja les podreu organitzar d'una altra manera, dins un taper.
 

  

  

 Com podeu veure, amb aquesta recepta surten unes 35-40 croquetes de mida gran.
 

  

  

I què ens queda? Fregir-les, és clar. Fregiu-les en abundant oli ben calent. Compte al col·locar-les dins la fregidora, no us cremeu.
 

  

  

Heu de procurar que estiguin cruixents per fora però meloses per dins. No cal fregir-les més d'un parell de minuts o se us poden desfer, sobretot si no les heu congelat.

 

  

  

 Reserveu-les sobre un paper absorbent.

  

  

 I ja les podeu portar a taula, ben calentones.
 

  

  

 No tenen res a veure amb qualsevol croqueta industrial, oi que no?

  

  

Jo les serveixo d'aperitiu o tapa, però bé podríem servir-les com a primer plat, acompanyades d'una mica d'amanida verda.
 

  

  

 I per dins meloses es desfan. Llàstima que donin tanta feina, eh?

  

  

 Bon profit!



Comentaris

envia el comentari