Poti-poti de Mura

Amanida fresca i agradable

 

Recepta tradicional número 32 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.

 

Avui veurem una recepta del Bages, un plat típic, com el baietó, de la més que bonica localitat de Mura. I és que Mura, és un poble pintoresc que conserva tot el seu encant medieval amb carrers i places al voltant de l'església romànica de Sant Martí. Situat a 454 m d'altitud, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, es troba envoltat de carenes, torrents, gorgs, coves, fonts i balmes que podreu descobrir seguint algun dels nombrosos camins i senders. Hi he estat vàries vegades i, de veritat, us recomano visitar-lo i passar-hi una nit.

 

  

A continuació veurem com elaborar aquesta Amanida de bacallà amb patates, més coneguda com a Poti-Poti. A primera vista, us adonareu de la senzillesa de la seva elaboració on la matèria primera, com sempre passa en aquests casos, determinarà el resultat. Per tant, no escatimeu en aconseguir els millors tomàquets, el millor pebrot, les millors patates... En boca, és una amanida que resulta fresca i agradable i que podeu acompanyar de més ingredients. Un plat que podeu consumir tot l'any, però especialment indicat en èpoques d'estiu. Espero que us agradi.  


 

INGREDIENTS

  

  

  

  

  

bacallà esqueixat i dessalat

  

  

  

 

  

  

  

  

  

  

  

 

ELABORACIÓ

 

 

Prepareu tots els ingredients.

 

El bacallà el podeu comprar ja esqueixat i dessalat. Altrament, com he fet jo, el podeu comprar salat i dessalar-lo el dia abans.

 

Si el teniu en remull, un cop rentat, assequeu-lo amb paper de cuina.
 
Ara ja tenim el bacallà a punt per fer servir.
 
Poseu a bullir les patates. Ho podeu fer amb pell i pelar-les un cop bullides també.

 
Quan siguin toves, deixeu-les reposar, que es refredin.
 
Mentrestant, renteu i talleu el tomàquet a rodanxes.
 
Feu el mateix amb el pebrot vermell.
 
Quan la patata sigui freda, talleu també de la mateixa manera, a rodanxes de mig centímetre.
 
I ara la ceba: jo us recomano emprar ceba dolça, que no pica tant. De fet, si podeu, us recomano la ceba llarga de Berga, que és molt dolça i especialment indicada per fer aquesta mena d'amanides. Tot i que no és fàcil de trobar fora de Berga, tot sigui dit.
 
Talleu la ceba a tires també.
 
Genial! Ja ho tenim tot a punt per emplatar.
 
En una safata o plat, col·loqueu una primera capa de patata. Saleu-la.

 
Tireu-hi un raig d'oli d'oliva verge extra.
 
Seguidament, poseu-hi el bacallà. El podeu esqueixar més si voleu, i fer-lo en trossos més petits.
 
Un nou raig d'oli.
 
Ara hi posarem la ceba.
 
El tomàquet...
 
... I el pebrot.
 
I per acabar, les olives arbequines per sobre.
 
Ho amanim bé amb oli. I si voleu, unes gotes de vinagre també.
 
Un últim polsim de sal i....
 
... Cap a taula!
 
Com podeu observar, les capes es defineixen perfectament. Hi ha altres presentacions d'aquest plat, tot esmicolant-ne els ingredients.
 

Bon profit!

 

  

  

I PER BEURE...

 

 

Nom: Mas Comtal Rosat de Llàgrima

  

Varietat/s:

  

Capacitat:

  

Zona:

 

  

Fabricant:

 

El vi Mas Comtal Rosat de Llàgrima és un vi dinàmic, fresc i ecològic! Llàgrimes de felicitat! Aromes a confitures i fruits vermells, grosella, maduixa i herbes com el fonoll. En boca es presenta molt fresc, llaminer i elegant.